“Una pujada de l’IVA, després de la situació de crisi que hem travessat sería perjudicial per a les empreses i per al conjunt de l’activitat, i seria potser també de molt escàs efecte recaptador per a Hisenda, que recaptaria menys per la caiguda d’activitat, i menys per la caiguda de beneficis i pèrdues de les empreses”.
Així s’expressen sobre la conveniència de mantenir un IVA reduït en hostaleria des de la Federació Espanyola d’Hostaleria (FEHR), el Secretari General De la qual, Emilio Gallego Zuazo, ha escrit el següent ARTICLE D’OPINIÓ:
“Espanya disposa d’un tipus reduït en les activitats de turisme per la importància que l’activitat turística té per al creixement econòmic del nostre país, la creació d’ocupació, pimes i autònoms i l’equilibri territorial. Resulta estratègic recolzar el sector turístic per la capacitat de sosteniment d’ocupació, generació d’ocupació juvenil i dispersió sobretot el territori, especialment en zones amb problemes de despoblació on no troben altres possibles vies de generació d’economia, riquesa i ocupació.
Destacar que l’hostaleria, sent motor de consum i motor econòmic, és un sector intensiu en la creació d’ocupació, que a més articula territorialment el país en estar format per un gran volum d’autònoms i petites empreses, moltes d’elles de caràcter familiar.
El turisme és un motor econòmic per a Espanya que no podem castigar. Per això és necessari mantenir la nostra posició actual per mantenir la competitivitat i no donar un cop al nostre sector per un canvi en el marc regulatori fiscal.
En aquest sentit, des de FEHR aplaudim la reacció ràpida que ha tingut el Govern espanyol davant la recomanació del FMI perquè pugi l’IVA, en afirmar, en paraules del ministre Montoro que el nostre país no necessita pujar impostos i menys l’IVA. Al mateix temps que exposa que el FMI no té una visió del conjunt del país. Espanya té un desequilibri econòmic en la fiscalitat, atès que tenim un dèficit important, però la nostra economia té altres desequilibris. Un d’ells és la tremenda desocupació que afecta a la població i especialment als joves.
Els tipus impositius de l’IVA a Espanya, igual que en la resta dels països europeus, han d’ajustar-se al que es disposa en el Títol VIII de la Directiva de l’impost, que, actualment estableix que el tipus impositiu normal no podrà ser inferior al 15 per cent (excepte algunes excepcions regionals), sense límit superior, encara que els Estats membres podran aplicar un o dos tipus reduïts, no inferiors al 5 per cent, excepte en els supòsits de l’article 114 de la Directiva, en què podran ser encara més reduïts (entre els quals es troba el cas espanyol). Dins d’aquests límits, els diferents Estats membres han aprovat diferents tipus impositius i, dins de cada país, aquests han anat canviant per adaptar-se a cada conjuntura històrica i econòmica.
L’IVA aplicat a Espanya a l’hostaleria es troba recollit en el tram reduït. Per tant, s’aplica un 10% d’IVA a hotels, restaurants, col·lectivitats i catering. Mantenir el tipus reduït és necessari per assegurar la competitivitat de la indústria europea enfront de la major competència per menors costos socials i mediambientals d’altres zones emergents a nivell mundial.
Els tipus d’IVA reduïts s’apliquen al sector hosteler en la majoria de països europeus. Per sota o en el mateix percentatge que Espanya es troben: Luxemburg (3% – IVA superreducido), Holanda (6%), Polònia (8%), Suïssa (2,5%/8%), Xipre (5%/9%), Romania (9%), França (5,5%/10%), Itàlia (10%), (Bèlgica (6%/12%), i Àustria (10%/13%). Lleugerament per damunt: Islàndia (11%), Suècia (12%), Croàcia (13%) i Finlàndia (14%). Esment especial mereix el cas de Portugal on l’IVA aplicat als establiments de restauració va pujar deu punts en 2012, quan el país es trobava sota el programa de rescat financer, passant del tipus reduït (13%), al general (23%). Això no només no va generar l’augment dels ingressos que esperava el Govern, sinó que la recaptació es va reduir. El passat mes de juliol va tornar al tipus reduït del 13%, mesura que es considera millorarà l’economia i fomentarà la creació d’ocupació en el sector.
Tots aquests països coincideixen a identificar el turisme i l’hostaleria com a sectors tractors d’activitat econòmica i ocupació. Oferint oportunitats als joves i assegurant la competitivitat del sector turístic enfront d’altres zones del món que ofereixen condicions precàries del sector, els seus treballadors o altres mesures de dúmping. Per tant, estan donant uns bons resultats en termes de competitivitat i sosteniment de l’ocupació fins i tot en temps de crisi.